Acabo de llegir un article que m’ha commocionat, i que diu molt del gènere humà. Cada dia em sorprenc de les atrocitats que som capassos de cometre. La violència, l’odi, sense sentit. Atacar impunement, destrossar vides.

El poble palestí porta més de 60 anys lluitant, molts, van haver de fugir als Països àrabs del voltant. Per exemple al Líban. La gran majoria, malviuen des de llavors en camps de reufigats. No tenen drets, els recursos son escassos, i la vida una espera en aquests camps massificats, empresonats en un altra país, esperant poder tornar algun dia a la seva terra.

Un d’ells, es Nahr al Bared. Fa uns mesos, l'exèrcit libanès va bomberdejar el camp, per acabar, segons diuen, amb un perillós grup armat islamista,d'Al-Fatah al-Islam.

Al cap de un parell de dies, els informatius s’en van oblidar. No sabem com va acabar. Acabo de llegir el desenllaç.

es esperpèntic. encara ara no entenc com els humans ens fem tan de mal, com ataquem als nostres germans, com ens han programat per odiar, per desprès atemptar contra gent desprotegida.

enllaç article: http://www.rebelion.org/noticia.php?id=58199