Aquest agost, vaig visitar Palestina.

Darrerament en els informatius, l’únic tema és sobre les disputes internes palestines, tot oblidant el problema fonamental, l’ocupació de Israel.

Em pregunten que tal el meu viatge per Palestina. La meva resposta és sempre la mateixa: imaginat viure en una presó. Gaza i Cisjordània està rodejada per un immens mur. A pesar de les mentides de Israel, el mur no només delimita la frontera entre Israel i Cisjordània, sinó que entra a terra palestina, envolta les ciutats i els pobles, i els separa els camps de cultiu i els pous d’aigua. Per poder entrar a les ciutats, o per circular per les carretres, tens que passar “punts de control” (mes de 500); Corredors enreixats, passar portes giratòries de barres de metall, i finalment els soldats israelians creguts, que escorcollen, insultant i tracten als palestins com escòria humana, com animals. Estic parlant de joves que van estudiar, homes i dones a treballar, nens i nens que ploren, desprès de passar hores i hores amb una calor insuportable. No son terroristes, son palestins empresonats a la seva pròpia terra.

La situació és insostenible. Els drets humans son trepitjats dia rere dia. cartells fets per Israel a l’entrada dels chekpoints amb lemes com “que la pau sigui en vosaltres” ( quina ironia, i quina fatxenderia). A d’Hebrón, ciutat palestina del sud de Cisjordània, on les colònies de jueus es troben dins de la ciutat, perquè amb total impunitat, han ocupat cases i barris sencers, sota la mirada passiva del seu exercit que els protegeix (5000 soldats per 500 colons); em refereixo a comerços palestins tancats, perquè colons jueus fanàtics hi entren, saquejant i pinten amb esprais l’estrella de David a la porta, per marcar que allò ara pertany a jueus (no recorda això alguna cosa?) parlo d'assassiants i segrestos diaris, on els culpables mai seràn jutjats. Parlo de nenes i nens palestins, que pel sol fet de tirar una pedra contra un tanc, poden ser empresonats tres mesos.

Cal recordar que l’estat de Israel s’autoproclama l’única democràcia de tot el Pròxim orient. Estic parlant d’un poble que es caracteritza per fer arribar a tothom el patiment que han sofert al llarg de la història. Una tasca molt noble i justa, però resulta que ara son ells els tirans. Les resolucions dels tribunals internacionals condemnen les seves polítiques racistes,el mur ha sigut declarat il·legal, els colons també, i darrerament la ONU ja acusa Israel de dur a terme polítiques d’apartheid, tot i així, mentre el suport dels EUA i les potències occidentals és mantingui, ningú aplicarà aquestes resolucions.

El vell somni sionista d’expulsar els palestins, continua aplicant-se dia rere dia. Però els i les palestines resisteixen tal i com porten més de seixanta anys, i ho seguiran fent, perquè sabent que de la seva terra, no els trauran.