La vida va donant tombs. Els estudis, les feines, les amistats... desprès d'una any una mica estrany, ple de sorpreses, d'emocions, de desenganys, crec que he començat aquesta nova estapa amb esperança.

Jo mai feia cas d'aquestes coses, no creia amb els propòsits i les expectatives que sovint parlaven els del meu entorn al referir-se al nou any. Però no se si m'estic fent gran, o començo a tenir el cap més "a lloc", però a mi m'acaba de passar.

Avui mateix, he sabut que aquest dissabte començaré a treballar en el cccb. Un canvi de feina brutal. Porto molts anys fen de monitora, una feina que m'ha agradat molt, però que ja no m'aportava l'alegria necessària per tirar endavant. No se com anirà, no se si ho deixaré al cap d'un mes farta d'aguantar progres que em van d'intel·lectuals. Ho potser m'ho prendre amb filosofia i acabaré disfrutant de la decisió que he pres.

No sé que passarà, no sé que faré demà, però el que tinc molt clar es que vull disfrutar de la vida, passaro bé, estar amb els que m'estimen i els que em fan riure, els que m'ajudan a ser millor, i sobretot, em valorant pel que soc, no pel que els hi agradaria que fos.

salut i força per tothom!