TABADUL ALFKAR (intercanvi d' idees)

2008-02-21T07:04:00.000-08:00

Comentari d'una notícia penjat per una lectora al diari d'extrema-dreta Minuto Digital:

" Voy a explicaros lo que dice esta noticia , mirar tengo un hijo de 12 años ,estudia la religion catolica , pues bien el otro dia me dio un examen para firmar mi sorpresa fue tal que casi me da un infarto,era un examen del Islam , como yo no permito que ningun gobernante dirija mi vida al dia siguiente arme la de Dios en el cole , la directora me dijo pero mira es que es historia de las religiones ,le conteste que una mierda eso no es historia ,.Preguntas ¿ donde nacio Mahoma,quien eran sus padres etc etc .yo le dije muy cabreada a los catolicos nos importa una puta mierda donde nacio ese moro y mas ,le dije ¿porque no le explicais que esa religión cuelga a los homoxesuales en una grua ,lapida a las mujeres cortan las manos a los ladrenes etc etc, pero resumiendo no es que se pasen a la religion islamica no ,es que les obligan a estudiarla .Yo rompi el examen delante de las narices de la directora y le dije tajante NUNCA MAIS y punto , vamos hasta aqui podiamos llegar , con mi hijo no juegan a los moritos . La noticia tenia que decir A LOS NIÑOS ESPAÑOLES LES OBLIGAN A ESTUDIAR LA RELIGION ISLAMICA esa es la pura verdad. "

Aquí us deixo l' enllaç per llegir la notícia:

http://www.minutodigital.com/actualidad/2008/02/20/los-alumnos-de-religion-islamica-aumentan-un-94-y-los-de-catolica-bajan-un-27-en-un-ano/

Sigue por donde viniste

2008-02-03T12:12:00.000-08:00

No Me Voy,
Sigo por dondo vengo
si es que vengo de algún lugar.
Nadie hechará piedras en
mi camino.

Si me escuchas:
No Te Vayas,
Sigue por donde viniste
si es que vienes de algún lugar.
Que sepas que nadie va a hechar
piedras en tu camino si te decides
....a andar.

2008-01-24T04:31:00.000-08:00

La nit de diumenge, 20 de gener, la població de Gaza es va trobar a les fosques, i a punt de perdre el subministrament d’aigua i de veure el col·lapse total del sistema sanitari.

Davant d'aquesta terrible situació, convoquem una concentració, aquest dijous 24 de gener, a les 20 h, a Plaça Sant Jaume de Barcelona, amb el lema “Aïllem l’Estat d’Israel. Trenquem el bloqueig a Gaza”.

El bloqueig que imposa l’Estat d’Israel és un càstig col·lectiu, imposat de forma indiscriminada a una població civil. És, per tant, il·legal, i es mereix una sanció internacional . Veiem, però, que els governs europeus, en lloc d'exigir responsabilitats a Israel, es fan còmplices de les seves accions, al col·laborar amb el bloqueig de Gaza, continuant donant suport econòmic i venent armes a l’agressor israelià.

Exigim que s’aixequi de forma immediata el bloqueig criminal a Gaza, i que s’aïlli l’Estat d’Israel mentre aquest continuï trepitjant els drets humans del poble palestí. Hem preparat diverses mobilitzacions:

*Concentració, aquest dijous 24 de Gener a les 20 h, a la

plaça Sant Jaume de Barcelona, amb el lema:

“Aïllem l'Estat d'Israel. Trenquem el bloqueig de Gaza”

Es demana que tothom porti espelmes.

*En aquesta mateixa línia un grup de persones vetllaran durant tota la nit amb espelmes, en solidaritat amb la població de Gaza a la plaça Universitat, a partir de les 21 h.

Així mateix, enviem una salutació solidària a la població de Gaza, i els fem saber que no els deixarem sols.

Convocants inicials:

Plataforma Aturem la Guerra

Comunitat Palestina de Catalunya
Xarxa d’Enllaç amb Palestina

2008-01-16T02:30:00.000-08:00

La vida va donant tombs. Els estudis, les feines, les amistats... desprès d'una any una mica estrany, ple de sorpreses, d'emocions, de desenganys, crec que he començat aquesta nova estapa amb esperança.

Jo mai feia cas d'aquestes coses, no creia amb els propòsits i les expectatives que sovint parlaven els del meu entorn al referir-se al nou any. Però no se si m'estic fent gran, o començo a tenir el cap més "a lloc", però a mi m'acaba de passar.

Avui mateix, he sabut que aquest dissabte començaré a treballar en el cccb. Un canvi de feina brutal. Porto molts anys fen de monitora, una feina que m'ha agradat molt, però que ja no m'aportava l'alegria necessària per tirar endavant. No se com anirà, no se si ho deixaré al cap d'un mes farta d'aguantar progres que em van d'intel·lectuals. Ho potser m'ho prendre amb filosofia i acabaré disfrutant de la decisió que he pres.

No sé que passarà, no sé que faré demà, però el que tinc molt clar es que vull disfrutar de la vida, passaro bé, estar amb els que m'estimen i els que em fan riure, els que m'ajudan a ser millor, i sobretot, em valorant pel que soc, no pel que els hi agradaria que fos.

salut i força per tothom!

Si es que.....

2007-12-13T10:13:00.000-08:00

...semblava maco i tot. He descobert que els gats també s'assemblen als seus amos, en aquest cas, Hegel li torna boig el fuet..., com al senyor filòsof egarenc ;) Si es que...

2007-12-02T10:22:00.000-08:00

Avui no escriure cap article, ni publicaré cap noticia, ni anunciaré cap salvatjada de l'estat de israel.

avui escric per parlar de dos bones amigues. dos amigues amb les que comparteixo aquest blog. que per mi es com un fil que ens uneix, una excusa per continuar juntes en el camí de la nostra vida.

tu ruzé, que has passat uns dies dolents, i que per sort ara poc a poc et recuperes, saps que tiraràs endavant, i les coses milloraran

tu eli, que molt lluny d'aquí intentes crear el teu camí. ara amb l'ajut de ta mare, que t'acompanya en uns dies tan especials com aquests (felicitats viejaaaa!)

i jo, liada amb la causa palestina, que com sempre m'ocupa part del meu temps lliure, entre la feina i la uni.

us enviu una abraçada i un petonàs per les meves nenes!!!

perdó per la foto, però en aquest local ens vam conèixer i ma fet gràcia mostrar els nostre particular "santuari"!

encara que les coses no surtin com un espera, sabeu que la vida sempre et deporta alegries i petits moments màgics. no oblideu això, dons es una de les coses que fa tirar endavant...

2007-11-26T11:30:00.000-08:00

Cal que totes i tots hi anem, per fer sentir la nostra veu contra un fet injust. La població de Gaza està patint un bloqueig ofensiu, viu en condicions infrahumanes, i tot sota l'atenta mirada d'occident, que ho converteix com un fet sense importància. Aquí l'important és lluitar contra el terrorisme, i si la població civil és mor de fam...que hi farem! aquesta és la visió que ens volen fer creure, per això, les entitats que lluiten per la pau, han convocat aquesta concentració:

El proper divendres 30 de novembre el moviment per la pau i de solidaritat amb Palestina convoca una concentració a plaça St. Jaume, a les 19:30, per tal d’exigir al govern català, espanyol i europeu les següents mesures:
·Fi del bloqueig bloqueig sobre la Franja de Gaza
·Suspensió del comerç d'armes entre l'Estat espanyol i l'Estat d'Israel.
·Ajuda econòmica urgent per tal de fer front a la catàstrofe humanitària que pateix la població palestina.

si voleu més informació, i fer-ne difusió: http://www.palestina.cat/

2007-11-18T08:52:00.000-08:00

Un grupo musical catalán incita a quemar la bandera de España

MinutoDigital (1 de Noviembre de 2007)

El grupo musical catalán ‘Mesclat’ incita en una canción a la quema de retratos de los reyes de España. En la canción “Crema catalana”, el grupo separatista dice: “buena llama a la estanquera / y al retrato del Rey”. Esta pieza es el primer sencillo de su tercer trabajo, Crónicas Coloniales (Música Global) que se presentará en directo este mismo viernes, 2 de noviembre, en el marco de la Feria Mediterránea de Manresa.

Según

e-noticies.com, “Crema catalana” no es el primer tema que Mesclat dedica a la monarquía española; en su primer disco, titulado como el grupo y publicado el año 2002, ya cantaban: “Hace tres siglos que los Borbones pretenden ser nuestros reyes / ignorando hasta qué punto pasamos de ellos / si el Rey quiere corona, corona le daremos / que venga a Barcelona y el cuello le cortaremos /”.

Según ha podido saber Minuto Digital, el grupo musical es muy conocido en el entorno separatista y es usual su presencia en todo tipo de actor independentistas. Ya en 2005 actuaron en la 1ª Conferència Mediterrània de Nacions Sense Estat en la que participaron representantes de Cabilia, Cataluña, Cerdeña, Jurdistán, Palestina, Sáhara y Sicilia.

2007-11-18T08:51:00.001-08:00

2007-11-11T09:59:00.000-08:00

L'estupidesa humana no te límits. Els homes porten milers d'anys controlant les dones. Hi ha exemples clars, prohibir estudiar o treballar, obligar a casar-les amb qui trii el pare... les religions s'han encarregat d'aquesta feina durant segles. Ara està de moda denunciar la situació de les musulmanes. el gran debat es: vel si, vel no. oblidant els problemes reals de totes aquestes dones que lluiten dia rere dia per sobreviure.

Avui però parlaré de les cristianes, que sembla que a occident siguem molt avançats, ja que ens dediquem a jutjar a les altres cultures però de vegades la premsa troba espai per les ultra conservadores. EUA és un país molt gran, coses bones i coses molt dolentes. Aquesta n'és una:

En los "bailes de pureza", una nueva moda dentro del movimiento cristiano conservador de Estados Unidos, las niñas se comprometen ante sus padres y juran preservar su virginidad hasta el matrimonio, a cambio de que ellos no engañen a sus esposas.Las ceremonias tienen casi todos los ingredientes de un matrimonio, con traje de tres piezas, vestidos largos, limusinas e incluso anillo. Allí, las chicas (de sólo nueve años en algunas ocasiones) hacen ante su padre un voto de virginidad. A cambio, el papá promete no engañar a la madre y conservar pura el alma.Según la organización Abstinence Clearinghouse, una asociación cristiana que predica la abstinencia, en 2006 han tenido lugar 1.400 ceremonias de esta clase, conocidas como "bailes de pureza", principalmente en el sur y el centro de Estados Unidos; y se espera que la cifra se duplique en 2007.

Si voleu llegi més i esgarrifar-vos una mica, aqui l'article sencer: http://www.minutouno.com/1/hoy/article/HIJAS-PROMETEN-VIRGINIDAD-A-CAMBIO-DE-LA-FIDELIDAD-DE-SUS-PADRES%5Eid_19123.htm

La espuma de las orillas

2007-11-07T04:30:00.000-08:00

Us passo la lletra d'una de les últimes cançons d'Andrés Calamaro, ja em direu que us sembla, a qui o a què us recorda. Un petò a les dues, allà on estigueu ;)

La Espuma De Las Orillas, Andres Calamaro
A lo lejos se escucha venir lo que el río no quiso contar,
A lo lejos se escucha venir lo que el río no quiso contar,
como siempre te vas a reír de algo ganso que te diga yo,
y te vas a dormir abrazándote siempre a mí.

Para siempre te voy a esperar,para siempre te voy a querer,
para siempre te voy a esperar,para siempre te voy a querer,
Como siempre te voy a pedir,para siempre querernos así.
La corriente del río que vino te trajo hasta mi.

Vengo liviano, como la espuma de las orillas,
a contramano de la resaca del carnaval,
mi sentimiento va a durar,el fuego no me va a quemar,
ya no tengo espinas clavadas en el corazón.

A lo lejos se escucha venir lo que el río no quiso contar,
A lo lejos se escucha venir lo que el río no quiso contar,
como siempre te vas a reír de algo ganso que te diga yo,
y te vas a dormir abrazándote siempre a mí.

Que vengo liviano como la espuma de las orillas,
a contramano de la resaca del carnaval,
mi sentimiento va a durar,el fuego no me va a quemar,
ya no tengo espinas clavadas en el corazón.

Que ya no tengo espinas clavadas en el corazón.

2007-10-28T12:59:00.000-07:00

Acabo de llegir un article que m’ha commocionat, i que diu molt del gènere humà. Cada dia em sorprenc de les atrocitats que som capassos de cometre. La violència, l’odi, sense sentit. Atacar impunement, destrossar vides.

El poble palestí porta més de 60 anys lluitant, molts, van haver de fugir als Països àrabs del voltant. Per exemple al Líban. La gran majoria, malviuen des de llavors en camps de reufigats. No tenen drets, els recursos son escassos, i la vida una espera en aquests camps massificats, empresonats en un altra país, esperant poder tornar algun dia a la seva terra.

Un d’ells, es Nahr al Bared. Fa uns mesos, l'exèrcit libanès va bomberdejar el camp, per acabar, segons diuen, amb un perillós grup armat islamista,d'Al-Fatah al-Islam.

Al cap de un parell de dies, els informatius s’en van oblidar. No sabem com va acabar. Acabo de llegir el desenllaç.

es esperpèntic. encara ara no entenc com els humans ens fem tan de mal, com ataquem als nostres germans, com ens han programat per odiar, per desprès atemptar contra gent desprotegida.

enllaç article: http://www.rebelion.org/noticia.php?id=58199

2007-10-26T07:32:00.000-07:00

CORRANDES D' EXILI

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L' estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya) .

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l' esguerra,
abans de passar la ratlla,
m' ajec i beso la terra
i l' acarono amb l' espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d' enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l' ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Pere Quart (1899 - 1986)

2007-10-20T09:43:00.000-07:00

Aquest agost, vaig visitar Palestina.

Darrerament en els informatius, l’únic tema és sobre les disputes internes palestines, tot oblidant el problema fonamental, l’ocupació de Israel.

Em pregunten que tal el meu viatge per Palestina. La meva resposta és sempre la mateixa: imaginat viure en una presó. Gaza i Cisjordània està rodejada per un immens mur. A pesar de les mentides de Israel, el mur no només delimita la frontera entre Israel i Cisjordània, sinó que entra a terra palestina, envolta les ciutats i els pobles, i els separa els camps de cultiu i els pous d’aigua. Per poder entrar a les ciutats, o per circular per les carretres, tens que passar “punts de control” (mes de 500); Corredors enreixats, passar portes giratòries de barres de metall, i finalment els soldats israelians creguts, que escorcollen, insultant i tracten als palestins com escòria humana, com animals. Estic parlant de joves que van estudiar, homes i dones a treballar, nens i nens que ploren, desprès de passar hores i hores amb una calor insuportable. No son terroristes, son palestins empresonats a la seva pròpia terra.

La situació és insostenible. Els drets humans son trepitjats dia rere dia. cartells fets per Israel a l’entrada dels chekpoints amb lemes com “que la pau sigui en vosaltres” ( quina ironia, i quina fatxenderia). A d’Hebrón, ciutat palestina del sud de Cisjordània, on les colònies de jueus es troben dins de la ciutat, perquè amb total impunitat, han ocupat cases i barris sencers, sota la mirada passiva del seu exercit que els protegeix (5000 soldats per 500 colons); em refereixo a comerços palestins tancats, perquè colons jueus fanàtics hi entren, saquejant i pinten amb esprais l’estrella de David a la porta, per marcar que allò ara pertany a jueus (no recorda això alguna cosa?) parlo d'assassiants i segrestos diaris, on els culpables mai seràn jutjats. Parlo de nenes i nens palestins, que pel sol fet de tirar una pedra contra un tanc, poden ser empresonats tres mesos.

Cal recordar que l’estat de Israel s’autoproclama l’única democràcia de tot el Pròxim orient. Estic parlant d’un poble que es caracteritza per fer arribar a tothom el patiment que han sofert al llarg de la història. Una tasca molt noble i justa, però resulta que ara son ells els tirans. Les resolucions dels tribunals internacionals condemnen les seves polítiques racistes,el mur ha sigut declarat il·legal, els colons també, i darrerament la ONU ja acusa Israel de dur a terme polítiques d’apartheid, tot i així, mentre el suport dels EUA i les potències occidentals és mantingui, ningú aplicarà aquestes resolucions.

El vell somni sionista d’expulsar els palestins, continua aplicant-se dia rere dia. Però els i les palestines resisteixen tal i com porten més de seixanta anys, i ho seguiran fent, perquè sabent que de la seva terra, no els trauran.

Benjamín Prado

2007-10-18T08:46:00.000-07:00

Us escric una poesia de Benjamín Prado, un poeta que vaig descubrir per casualitat mentre ordenava la secció de literatura. Nascut a Madrid al 1967.

EN EL CAMINO

Han pasado diez años y es un día de invierno.
Tú caminas por las avellanedas.
y vas junto a esos sauces amarillos que avanzan
por los ríos con luna.

No será como ahora, no tendrás veinte años;
la nieve irá acercándose a tu casa
y el aire verde moverá en tus ojos
sus bosques de cristal y de silencio.

Recuérdalo, hubo un río.
Los árboles vivían
en el imán del agua.
Por la noche, escuchábamos gotear en las sombras
la canción de los búhos.

Y, luego, la corriente se llevó nuestras caras.
No sabemos a dónde. No sabemos por qué.

Aún estamos aquí.
Pero, de pronto,
han pasado diez años
y tú y yo somos dos desconocidos.

De "Un caso sencillo" 1986

L' intercanvi d'idees

2007-10-08T10:20:00.000-07:00

Les cruïlles, el pas d'un carrer a un altre, l'esperit que resideix en una mirada de trobada i la sensació incomprensible de saber exactament com vam arribar fins aquí. En un bar, en una Universitat, en alguna festa, és igual. Hi ha una mena de percepció gairabé clandestina on es transmeten idees i sentiments que guardem aneu a saber on.

Tres noies que se separen en èpoques o períodes històrics, que comencen des de zero cap a mil, que no tenen ni idea de les seves pròpies idees i que sovint viuen del que els ha ensenyat la Història.

Així comença aquest blog, que no és més que un desig de trobar-nos des de la irrealitat internàutica per poder sentir el que la següent pensa, per agafar de l'altra el que va llegir en moments d'incertesa, recòneixer la passió i la distància, fer-ne una consciència i saber que som el que som perquè la vida ens ha fet així.

Esperem que s'uneixi qualsevol interessat en tenir-li rancor a l'avorriment i a la imbecilitat que ronda per aquest món.

Amb molt de gust,

La boja, la que no es pentina i la hippy-ecologista.